L’antiga ciutat de Butrint i la Ksamil de moda

Avui hem tornat a fer allò d’anar ben d’hora ben d’hora. A Butrint hi voliem anar ahir, però hauriem arribat allà a passades les 11h, i això vol dir literalment rostir-se sota el sol. Així que vam canviar de plans i vem decidir que hi aniriem avui. Sortint d’hora de Piqeras ens hem plantat a Butrint 10 minuts després que hagin obert portes.

Butrint és actualment un Parc Nacional, i declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO des del 1992. És ben al sud d’Albània, just davant de l’illa de Corfú (enorme per cert), i havia estat una ciutat molt important per diverses civilitzacions, des dels grecs, romans, bizantins, otomans,… aquí tothom va aprofitar l’avinantesa. Per sort hem pogut fer la visita amb certa frescor i abans no arribés la “marabunta” de turistes (que ja hem trobat a la sortida)

Aquest antiquíssim pou d’aigua, té totes les marques de les cordes per tibar-la! Espectacular!

Poques bèsties en aquest viatge (especialment comparant amb l’anterior a Namíbia, està clar), però si que hem trobat unes trempades tortugues d’aigua prenent el sol

També espectaculars els encaixos de roques enormes per fer les muralles! (Pedra seca versió molt antiga i treballada)

I aquesta porta del lleó, que es menja un bou. Es veu clarament com la porta del darrera era molt més alta. Per millorar el sistema defensiu, en van construïr una altra al davant, molt més baixeta. Vols entrar? Agenolla’t!

L’espai està envoltat d’aigua, una mena de badia on hi ha cultius de musclos, i per l’altre costat el mar.

El que es veu al davant és Corfú (Grècia)

Després d’això ens hem aventurat per anar fins a Ksamil i explorar les seves famoses platges. Per sort hem escollit “The last bay”, que posteriorment hem trobat que estava molt menys concorreguda que la resta.

Avui si, gandules i parasol, sinó això no s’aguanta. Avui també, MOLT POCA platja, i de pedres grosses. Tampoc peixos, mes enllà de quatre despistats i algun eriçó. He vist una gavina. Flipo, on son les bèsties?

En marxant hem fet una mica el tafaner a altres platges. Molt atapeïdes. Tant, que com que la platja és tan petita, construeixen estructures de fusta per poder posar més gandules i parasols al damunt. Una mica massa pel nostre gust. Per sort hi ha gustos per tothom.

Alguns trambé troben interessant les platges plenes de runa i merda en general.







I hem descartat tornar-hi per avui. En canvi, una dutxa fresca i una mica d’escriptura en aquesta terrassa prou maca on som. Tenim companyia, unes orenetes aprofiten els fils de la llum per descansar, i també les quatre ovelles de la casa.

Les buganvilies si que em fan enveja. Molta enveja.