Tirana II

Les ciutats no son el nostre fort, ho sabem, i també sabem que acabem fent una mica el zombie les últimes hores del viatge perquè ja hem fet/vist el què voliem, però llavors el vol torna a l’hora que torna… tot i així la visita a Tirana ha estat bé.
El segon dia, també de sol radiant, sortim fins a conèixer un parc molt gran que hi ha aquí aprop, una mena de Central Park a l’albanesa. De camí, una altra mesquita nova


Tot és nou. Bé, tot no, però si que sembla que Tirana és una ciutat nova, sense cap barri vell ni cap construcció conservada, ni res de res. De fet s’està destruint molt per construïr nous edificis enormes com aquest. Tot el centre, no centre i rodalies està en construcció, grans edifcis, blocs de pisos, centres comercials, els carrers tots estan d’obres, reasfaltant, refent voreres, pintant pasos de peatons… d’aquí poc temps aquesta ciutat tindrà un altre skyline, segur!

Edificis vells vs edificis nous


Hem vist circular força bicicletes, algunes amb “seient d’acompanyant” ;)


Una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta gent és que encara surten al carrer, a passejar, a xerrar amb els veïns. La canalla surten al parc i els avis els porten a donar pa als ànecs del llac. 



A banda d’ànecs, alguna tortuga que treu el cap i molts pardals, alguns cabussets s’esforçaven a pescar alguna cosa per esmorzar. Super divertits veure’ls enfonsar-se dins l’aigua i perseguir aquests peixets petits com si fos el “correcaminos”


Una mica de visita cultural al BunkArt’2. Suposo que haviem llegit poc i pensavem que era una exposició artística dins un búnquer. En realitat ha resultat ser una exposició sobre la història de la policia del país i del Ministeri d’Afers Interiors (el búnquer està just a sota). 


Un recull de tots els Ministres d’afers interiors des de principis de 1900, amb la sala de treball i l’habitació del ministre.


Aprofitem per veure per dins la petita mesquita que hi ha a tocar de la plaça Skanderberg. Crec que n’he vist tantíssimes i no se si havia entrat mai a cap. Habitualment no es pot entrar, i si es pot, les dones sempre hem de fer molta tasca per tapar pell, i acabo decidint que no m’interessa. Avui només calia un petit mocador per tapar el cabell, així que he cedit. Bonica, cap cosa molt excepcional.



Hem dinat un parell de dies a base de Byreks, el pastís típic albanès. Alguns dies de formatge, altres de carn, frankfurt o espinacs. Preu del dinar= 2 byreks + 1 cervesa per cadascú = 3€. Es pot menjar molt econòmic, però tampoc cal menjar pasta de full cada dia!


El darrer dia haviem previst dinar al rooftop d’aquest edifici. Els poc espavilats han fet el rooftop al 4t pis!! Recoi, això no és un rooftop!! Hem descartat el plan i anat a dinar a un italià, avui si, una bona pizza i un bon plat de pasta, que se’ns ha posat molt bé.


Hem fet unes rises en veient aquest cartell. Just aquí, ahir hi havia un senyor de pròstata fluixa que em pregunto si deu estar penjat a YouTube!


Últim intent de rooftop. Si que ho és, però l’edifici és prou baix com perquè les vistes realment no valen la pena… i a més fa molta calor…


Tornem al Botànica, a la gran plaça piramidal (un dia us ho explico), i em prenc el darrer gelat albanès. Cafè i gelat, això si que ho han importat correctament dels italians!


Hem aprofitat aquests darrers minuts per fer un recompte de km caminats durant aquests dies!! 130km als Balcans, i “otro tanto” a la resta del país!!


Ara necessitem vacances! ;)

Fins la propera!!



























Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L’antiga ciutat de Butrint i la Ksamil de moda

Imatge
Avui hem tornat a fer allò d’anar ben d’hora ben d’hora. A Butrint hi voliem anar ahir, però hauriem arribat allà a passades les 11h, i això vol dir literalment rostir-se sota el sol. Així que vam canviar de plans i vem decidir que hi aniriem avui. Sortint d’hora de Piqeras ens hem plantat a Butrint 10 minuts després que hagin obert portes. Butrint és actualment un Parc Nacional, i declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO des del 1992. És ben al sud d’Albània, just davant de l’illa de Corfú (enorme per cert), i havia estat una ciutat molt important per diverses civilitzacions, des dels grecs, romans, bizantins, otomans,… aquí tothom va aprofitar l’avinantesa. Per sort hem pogut fer la visita amb certa frescor i abans no arribés la “marabunta” de turistes (que ja hem trobat a la sortida) Aquest antiquíssim pou d’aigua, té totes les marques de les cordes per tibar-la! Espectacular! Poques bèsties en aquest viatge (especialment comparant amb l’anterior a Namíbia, està clar), però ...
Més informació

Tirana - Valbone en 3 passos

Imatge
Comencem així, d’aquesta manera que ens caracteritza, sense perdre el temps.  Vem sortir divendres a les 22h de Barcelona, extranyament puntuals, i arribem a Tirana fins i tot una mica abans del previst (sempre es curen amb salut quan programen vols, així si tot va bé es poden penjar la medalla que van més d’hora del previst, i si van tard, queden bé perquè aparentment tot ha anat “on time”) Tot i arribar a altes hores, ens organitzem bé per comprar una SIM, treure efectiu i aconseguir un taxi que ens porti a l’hotel, on hem dormit un parell d’hores a tot estirar. El taxista molt trempat. Tot i no haver visitat mai Espanya, parla castellà molt fluid. Ens explica que l’Albanès és prou estrany com perquè als nadius els hi costi ben poc aprendre idiomes i així, ell en parla 5, castellà, italià, alemany, albanès i algun altre que no recordo. Es diu Elton, i és ben xerraire. Ens explica coses que sap sobre Franco, ens explica coses del “seu” Tito, i li encurioseix la història dels catal...
Més informació