De Valbone a Çerem pel camí llarg (14,5 km - 1225m desnivell)

Ahir la mestressa ens va oferir “petulles”, i pel què m’explica google, son una mena de bunyols, més grossos i plans, però crec que son el mateix. Ens van perfectes per acompanyar la cerveseta.

Estavem molt cansats, i això no és lloc de gaire juerga. Així, ens hem adaptat a l’hora solar, i quan es feia de nit a dormir! Haviem encarregat l’esmorzar a les 5:30h.
Hem dormit de luxe, i ens esperava l’esmorzar a la fresca.

Sé que la Íngrid està esperant el “report” dels esmorzars… hehehe ;). De moment sense pretensions. Un ou ferrat, un frankfurt, acompanyats d’un trosset de formatge, tomàquet i cogombre. Pa amb una mantega molt bona, i melmelada diria que de figues. 

I cap a les 6 comencem a caminar. Ens despedim de Valbone. Travessem el riu pel pont del qual d’aigua es va endur un dels pilars no fa gaire. S’hi pot passar, però està d’obres. Es pot anar a Çerem per la pista, però preferim el camí llarg, que ens pujarà fins a un coll a 2000 metres i tornarem a baixar.

Ens ha sortit bé la jugada perquè tot i ser de dia des de fa estona, anirem bona part del camí per l’ombra. Ja sigui per la orientació del sol, l’alçada de les muntanyes que el tapen, o perquè a estones passem per dins del bosc, algunes fagedes grans.

La pujada ha sigut sostinguda. Llarga, però de bon fer. Hem pujat uns 1100-1200. 

Per cert, estem seguint aquesta ruta, Peaks of the Balkans. No la farem tota, sinó que ens saltarem la part de Kosovo, d’uns 3 dies, que ens va semblar que hi havia molta pista i carretera.

Hem trobat alguns reductes de neu. És impressionant com canvia la temperatura quan t’hi acostes. De cop deu haver baixat 10 graus. Llàstima de no portar un termòmetre.

Aquí hi ha fins i tot un pic, suposo que algú de forma més o menys habitual deu utilitzar aquesta neu, per fer aigua, o per refrescar alguna cosa. De fet aquí no massa lluny hi havia una barraca, però estava tancada.

Un cop arribats al coll (2.024m) hem fet l’intent de pujar fins al Zla Kollata (2.458 m). Hem començat, però hem trobat que el camí s’anava engarristant molt, i hem arribat a la conclusió que potser amb 7 dies seguits de caminar, ja farem. Ara, arribats a Çerem, tots dos agraïm la decisió que hem pres.



És quan baixavem de l’intent fallit de pujar al Zla Kollata que hem trobat els primers caminants. Ens esperavem més moviment la veritat. També és cert que hem sortit molt d’hora.

El què si que hem trobat és aquests llimacs en plena activitat sexual!! Diu que tenen les cigales més llargues del món (en relació a la seva mida clar). Bastant peculiar aquest sistema.

I durant una estona hem trepitjat Montenegro. No gaire estona, perquè Çerem ja és Albània un altre cop, però ha estat bé quan el camí canvia les marques a seguir per unes de diferents.





Enfilant la vall de Çerem es veia una caseta. Hem pensat que potser ja era Çerem, i ha sortit una dona a convidar-nos a “grito pelao” a passar pel seu xiringuito. I li hem fet cas.

Tenen un ramat d’un centenar d’ovelles, que fan molt riure aquí totes encarades mirant a al pedra, però és allà on troben més la fresqueta :)



El lloc és ben espectacular!



I també hi tenen alguna gallina, algunes vaques,…

Les llaunes fresques, sota l’aixeta d’aigua corrent, i el lavabo, al fons a la dreta! ;)

Hem xalat força coneixent aquesta familia. Son aquí tot el juliol i l’agost, amb el bestiar. La resta de l’any no viuen aquí. I han pujat amb els 4 fills. Les dues de les puntes son bessones, com l’Ànnika i l’Olivia, però una mica més jovenetes. Hem aprofitat per fer algunes pràctiques d’anglès.

Ens ha explicat una mica com funcionen. Tenen una placa solar que medeix un pam i que carrega una petita bateria que els hi dóna per encendre 3 bombetes al vespre. Aquí van amb el dia, i cuinen i s’escalfen amb fusta. Pel poc que he vist de l’interior (la porta era oberta, i sempre agrada fer una mica el xafarder…), hi ha dues sales, una amb la cuina econòmica al mig de la sala, i penso que 3 llits individuals al voltant. L’altra habitació deu ser la dels pares, i el lavabo ja l’heu vist, a fora.

No gaire coses necessites aquí dalt. Ni mòbil, ni tele! Fantàstic, podran gaudir de la infància com els qui més! Me n’alegro per ells.

Quan cal portar coses, la mare envia el fill gran amb els traginers dels cavalls, baixa al poble, compra el què cal, i torna a pujar a lloms de cavall carregat amb allò que convenia, i així durant 2 mesos.

La baixada a partir d’aquí ja s’ha fet una mica llarga. Hem aprofitat bé l’ombra de la fageda, i l’aigua dels torrents per refrescar-nos.

I arribem a Çerem. Cap nucli urbà com us podeu imaginar. Quatre cases que només s’habiten a l’estiu, cap botiga, cap forn de pa. Autosubsistència i un bon 4x4 per baixar a buscar imprescindibles més avall.

Som al Relax Guesthouse, una casa tradicional ampliada a trossos, i amb aquest aspecte a mig construïr que no s’acaba mai. Tota la familia és aquí. Hem conegut primer al cosí que ens ha trobat pel camí amb la bici i ens ha indicat fins aquí. Molt aprop ja ha sortit un altre xicotet que ens ha dut fins aquí, i aquí ja hem anat coneixent a tota la parentel·la. Un fill que està fent de paleta i que parla una mica d’anglès. El pare que parla alemany i italià, llavors una filla que ens ha portat un got d’aigua fresca.

Més tard ha aparegut un altre home, vestit amb pantalons de camuflatge. L’August diu que sembla proxeneta! Hahaha, a mi m’ha semblat prou trempat. Hem parlat molta estona. Viu a Anglaterra, i ha treballat 15 anys a la seguretat del Westham, un equip de futbol de Londres. Ha vingut de vacances també, i ens ha explicat que té un parell de cabanes penjades al mig de la muntanya. També ens ha explicat com les agències expremem els petits negocis d’aquí. Vaja, els mateixos problemes de sempre…

Certament hem anat molt d’hora. Ara just, 3 hores més tard han arribat un pare i fill israelians, i una mica més tard una parella i dos amics que acampen. Hi ha lloc per tothom. Si no hi ha res de nou, farem la mateixa jugada, soparem d’hora, horari europeu, recollirem d’hora, i sortirem d’hora cap a Doberdoll, que també hi tenim uns 18 km amb un desnivell similar al d’avui.

A veure en què consisteix el sopar. L’August ja ha vist passar una ceba acabada de collir de l’hort… ja està acollonit! HAHAHA