El més llarg, que s’ha fet curt. De Plav a Vusanje

El més llarg, que s’ha fet curt. De Plav a Vusanje - (22,74km i 1307m desnivell)

de juliol 27, 2023

Avui encara hem arrancat més tard. L’esmorzar era a les 7:30h (o opcional que ens preparessin uns “sandwitch”, però sempre és millor esmorzar in situ, i menjar calent, incloent algun cafè o tè). Hem dormit a l’Apartmani Ambiente, i a sota dels apartaments, hi havia l’Ambiente Cafè. I us asseguro que hi havia “ambiente”! Haha, han tingut la música a tope fins no sé molt bé quina hora, i prefereixo no saber-ho. No m’ha impedit dormir, però si que de tant en tant l’he anat sentint.

Amb mitja cara de ressaca (o potser només de son), el xicotet trempat que ens va atendre ahir ens ha vingut a servir l’esmorzar. Hem arribat alhora, uns a esmorzar, els altres a treballar. Un esmorzar correcte, en la línia de l’habitual, però amb un cafè molt bò i incloent els bunyols acabats de fer, brutals! M’he permès la llicència d’enviar-li a la Íngrid, que ha salivat una mica doncs encara no havia esmorzat!

Hem acabat sortint a l’hora dels pixapins, gairebé tocades les 9h. Des de Plav teniem un grapat de km de pujada, progressiva, d’uns 1100-1200 metres fins al capdamunt. Teniem al calaix la opció de fer-lo en taxi si trobavem que anavem una mica petats (fa un parell d’anys a Geòrgia em vaig trencar un menisc… així que hem après a tenir opcions a la màniga), però certament ens trobem molt bé. Una mica de mal d’esquena de la motxilla, però veniem ben preparats enguany i hem descartat l’opció des de l’inici.

D’altres no ho han descartat, i mentre pujavem, tres furgonetes grans venien de tornada, de descarregar una carretada de turistes que hem avançat una estona després, just abans d’arribar al cim.

La sortida de Plav ens ha permès veure una mica més del poble. Ahir vem arribar fins al llac i poca cosa més perquè es va posar a ploure.

Es practica la substistència en moltes cases. Nosaltres ja gairebé tenim els noms de les gallines que tindrem el dia que ja no es pugui viatjar. Aquell dia, tots aquests països ens donaran tres voltes als països “desenvolupats”, i ens convertirem en els “retardats” o “coixos”.

També molt “ricatxón”. Aquí no hi ha problemes d’aigua aparentment, i no crec que tinguin cap tipus de restricció per emplenar piscines. Hem vist poques piscines en qualsevol cas.

A vegades, s’han de correr riscos per fer una bona foto. Aprofito per recordar que el 50% del blog, és mèrit de l’August, que fa suport fotogràfic ( i m’aguanta a mi, en general, que això també té prou mèrit). ;)

Avui era pujada per dins el bosc. Hem anat fresquets tot el camí.

I poc abans d’arribar al cim, hem anat avançant a una “corrua” d’alemanys, o nòrdics. 4 desenes? No ho sé, però una trentena segur!

Hem fugit de la “marabunta”, i hem retornat al pedregar. De fet, hem passat a tocar d’un punt on vam passar durant la primera etapa.

La baixada també s’ha fet ràpid. Hem dinat amb bones vistes les muntanyes, on hi havia una mena de campament acabat de muntar. Pensem que la trentena d’alemanys deuen passar la nit allà. Un lloc excel·lent, una mica massa de companyia.

Hem trobat un lloc esplèndid on prendre un cafè, amb una xulíssima cullera de fusta. Aquí els cafès sovint son de l’estil turc, que tenen el pòsit al fons. No es pot beure fins al final.

I aviat ja anem arribant a Vusanje.

Aquí que no ens veu ningú, aprofitem per fotografiar les tombes familiars. Aquí, com a Geòrgia, fan un gravat amb la imatge del difunt. No em convenç, “but it’s not for me to choose”.