Comencem el “road trip” per l’Albània interior -> Korce

Ja hem entès una mica la dinàmica de l’estiu albanès. Penseu que fins ara només hem voltat muntanyes i “pobles” entre cometes, perquè en realitat eren molt sovint quatre cases més o menys properes que compartien topònim. Fa una calor que espanta, i quan baixa el sol la gent surt de casa a fer la vida social. Una mica a l’estil andalús, o a l’estil de casa però d’abans, perquè ara amb tanta màquina i tant d’aire condicionat, doncs potser no sortim tant al vespre. M’alegro que sigui així. Ens fem un tip de veure canalla jugant al carrer, amb la pilota, les bicis, o la imaginació, els més vellots al parc, a refrescar-se en algun banc mentre li foten la xapa a la veïna, i la mitjana edat surt a fer el cafè o el gelat (molta herència italiana).

Per tant els matins també son feixucs aquí a Tirana. Ben d’hora, ben d’hora, no corren ni les rates. Mentida, si, les rates si, que ja n’hem vist unes quantes :(

El sol surt depressa, i escalfa l’esplanada comunitsta del centre de la capital, on hi ha un mural que em recorda al monument a l’amistat amb els rusos de la carretera d’Stepansminda (Geòrgia)

Tirana està en procés de canvi, de convertir edificis de maó vist mal acabat i ple de verdet en edificis enormes que allotjaran apartaments caríssims o hotels. Es faria estrany veure ara la Plaça Catalunya a Barcelona plena de grues i edificis a mig fer.

Com que avui no tenim l’esmorzar inclòs en el preu de l’habitació, he buscat un lloc per fer un bon cafè (això no és gens difícil aquí a Albània, però en zones rurals tot és una mica diferent), i per esmorzar el què a mi realment m’agrada, la fruita, el iogurt, el muesli i els fruits secs. BRAVO! El “Botànica” aporta a més un ambient cosmopolita en una terrassa molt luxosa, moltes plantes i flors, i mica en mica es va emplenant de la “jet set” albanesa que arranca el dia amb un cafè i un got d’aigua.

Per l’August un croissant de crema de festucs (també sembla un clàssic local)

També ens hem adonat que aquí agrada molt el dolç i la brioixeria, incloent les baklaves turques

També com a bona herència italiana (per si no ho he escrit abans, ara no ho recordo, molts albanesos van emigrar a itàlia, per tant en tornar al país d’origen han tornat també molta tradició gastronòmica: pasta, pizzes, cafès i gelats, això segur!)

Però també la forma d’aparcar cotxes petits 

Aprofitem per voltar una mica mentre fem temps que ens portin el cotxe que hem llogat. Trobem l’exercici d’alguns antics oficis, com el netejador de sabates (que pocs queden penso, si algun per Barcelona)

La senyora que ven xiclets i juga a les cartes (?)

I el senyor que et lloga la balança per si et vols pesar



Una mica abans del previst, ens porten el cotxe que hem llogat. Un Yaris Verso una mica vellet, amb un grapat de desperfectes que ja hem deixat en constància en un vídeo, una segona marxa que no entra (i s’ha de fer doble embrague diu l’August, que hi entèn molt més que jo), i un airbag del passatger que tampoc funciona… què vols per 45€/dia al mes d’agost! (Coi de mes d’agost!)

I amb aquesta “petarrina” enfilem la carretera a Korce. Es curiós com els negocis s’agrupen per zones, i pots trobar (no us enganyo), 50 grans magatzems de mobles un al costat de l’altre, o 25 desguassos de vehicles. Hi deu haver avantatges d’estar a tocar de TOTA la competència, sinó no ho entenc. També dubto que hi hagi negoci per tants.

No tardem molt en trobar la primera aventura. Un accident que ha passat fa molt poca estona ens deixa completament aturats durant una estona. Veiem l’oportunitat d’aprofitar l’estona i parar a dinar. Molt restaurant de carretera, però a l’hora de la veritat només fan cafès i venen quatre pastes industrials. Decidim girar cua i trobem un lloc de cassoles, arròs, pasta, estofat de vedella, pilaf, patates fregides i quatre coses més. Bé de preu, fa el fet.

Quan tornem a la carretera perdem encara una horeta segur avançant molt a poc a poc. El què no hem entès és perquè tenim just al davant una furgona de policia, que no s’ha acostat a l’indret de l’incident mentre que moltissims cotxes l’avançaven en carril contrari per saltar-se la caravana. A vegades hi ha coses que per molt context que hi posis, no s’entenen de cap manera.

No condueixen molt malament, però si que avancen sovint quan els hi sembla, i suposo que aquest deu haver estat el motiu de l’accident.

Molt més tard del previst, arribem al llac Orhid, que fa frontera amb Macedònia del Nord. De fet 3/4 parts del llac pertanyen a aquest país. És un llac enorme, i fa tota la pinta de funcionar com el Balaton hongarès, destí vacacional pels qui viuen lluny del mar. Crec que té una fondària de fins a gairebé 300 metres, i un fotimé d’espècies endèmiques.

Els muntanyots de Macedònia son enormes!

I fem una breu parada tècnica per fer una cocacola en un d’aquests xiringuitos prou agradables. L’aigua es veu molt neta, peixets molt petits i corbs marins.









Sguim per una plana que deu ser molt fèrtil amb tanta aigua. Molts camps de cultiu i activitat agrària

Fins a Korce. Arribem una mica trinxats un altre cop. Si que només hem pasturat a peu i amb cotxe… però us asseguro que també cansa (sobretot al xofer, jo faig de copi!)

Una cervesa “de la casa” i un hotelet espectacular a molt bon preu!