Gjipe Beach, no thanks!

El plan del dia era anar a Gjipe Beach, una cala petita on no s’arriba amb cotxe. S’ha de fer un tros a peu o bé anar-hi per mar. Escollim el pla 1, ja que tenim cotxe, farem un tros en cotxe i la resta a peu. Promet força, és aquest engorjat aquí al mig d’aquest barranc


Aparquem per 3000 LEK (3€) i enfilem camí avall d’una pista terrible (amb un 4x4 molt benparit potser si, però molt millor a peu).


De lluny segueix semblant un bon lloc


Però a mesura que ens anem acostant anem veient un desplegament enorme de trasteria. Una mena de camp de gitanos, amb molta merda inclosa, molt hippisme mal entès, i amb les pluges de l’altre dia, segur que més remogut del compte. 
En definitiva, girem cua cap a algun altre lloc on, com a mínim no ens vulguin cobrar 20€ per gandules/parasol en un lloc de merda. Quin greu, podria haver estat un lloc molt xulo.
EStava ple de tendes, de gent que es lleva de la ressaca i es fa en un camping gas uns ous amb bacon, de matalassos i roba per tot arreu, de gandules i parasols tirats per tot arreu, de bosses d’escombreries, llaunes, ampolles de plàstic, algun vehicle que d’aquí ja no en sortirà mai més…


Gandules apilonades al costat del torrent



I molta pudor de merda, d’escombreries, de vàter,…


Elimineu-ho de les guies turístiques. Quin fàstic de lloc!

I escollim un lloc més urbanitzat, però segur una mica més net. Anem fins a la platja de Dhermi. També desorganitzada i no especialment amb un entorn molt net (com a tot arreu per aquí).
Hi ha categories, com als teatres. Platea val 30€, però ràpid hem vist com periòdicament cada X minuts una onada els deixa xops de cap a peus. La segona fila vé amb aquests matalassos esgrogueïts que també fan força engúnia… per 20€. I som a la tercera fila. 25€ i tenim una gandula en condicions. Igualment, ningú s’ha posat davant nostre en tot el dia.



Platja de pedres. Més petites que a Borsh o Buneci, però no massa còmodes. Onades bastant importants, dia no apte per iaios amb poc equilibri o nens que no saben nedar. Res de peixets per fer snorkel. Tampoc activitats alternatives, clar, aquí res de castells de sorra, ni es juga a pales, ni … no sé, es una fórmula de platja molt avorrida. Venir i jaure. Sol/Ombra, menjar, beure i suar la gota.
Això si, el color de l’aigua és espectacular!


Bé, però només avui. Demà una altra cosa més variada.



Quan ja en tenim prou, fem un petit tour amb el cotxe per veure aquesta nova urbanització tant “pro”, i la zona en desenvolupament del costat del torrent. Serà un forat negre, d’aquells llocs per entrar i no sortir-ne. Diuen els panells: Amb zones verdes, passeig marítim, centres comercials, botigues de menjar orgànic (menjar inorgànic voldria dir menjar pedres… no entenc mai aquest concepte, tot i que sé a què es refereix), gimnassos, hotels, spa’s, piscines, i relax. Com si fossis al Carib, o a Dubai, o a qualsevol altre complex idèntic per rics del cagar. Una altra llàstima



Tenen ja un centre per la policia, centre mèdic i bombers propis. I la urbanització ja està vigilada i vallada, si no ets veí o convidat, no pots entrar. Ah, i et pots moure amb buggi! Hahah



Del torrent original, tampoc en queda gran cosa. A veure si un dia hauran de pescar rics del cagar del mar jònic desprès d’una tempesta sonada al pas de Logara….

















Comentaris

  1. Anònim7 d’agost del 2023, a les 20:59

    It's a pity!

    ResponElimina
  2. Grid8 d’agost del 2023, a les 7:55

    A mi lo del menjar orgànic també em fa molt riure...igual algun dia a les lleixes del super podem veure trossets de plàstics, de paper, pedretes de colors com a oferta gastronòmica! Una llàstima això dd les platges...ésta clar que el diner mana!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L’antiga ciutat de Butrint i la Ksamil de moda

Imatge
Avui hem tornat a fer allò d’anar ben d’hora ben d’hora. A Butrint hi voliem anar ahir, però hauriem arribat allà a passades les 11h, i això vol dir literalment rostir-se sota el sol. Així que vam canviar de plans i vem decidir que hi aniriem avui. Sortint d’hora de Piqeras ens hem plantat a Butrint 10 minuts després que hagin obert portes. Butrint és actualment un Parc Nacional, i declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO des del 1992. És ben al sud d’Albània, just davant de l’illa de Corfú (enorme per cert), i havia estat una ciutat molt important per diverses civilitzacions, des dels grecs, romans, bizantins, otomans,… aquí tothom va aprofitar l’avinantesa. Per sort hem pogut fer la visita amb certa frescor i abans no arribés la “marabunta” de turistes (que ja hem trobat a la sortida) Aquest antiquíssim pou d’aigua, té totes les marques de les cordes per tibar-la! Espectacular! Poques bèsties en aquest viatge (especialment comparant amb l’anterior a Namíbia, està clar), però ...
Més informació

Tirana - Valbone en 3 passos

Imatge
Comencem així, d’aquesta manera que ens caracteritza, sense perdre el temps.  Vem sortir divendres a les 22h de Barcelona, extranyament puntuals, i arribem a Tirana fins i tot una mica abans del previst (sempre es curen amb salut quan programen vols, així si tot va bé es poden penjar la medalla que van més d’hora del previst, i si van tard, queden bé perquè aparentment tot ha anat “on time”) Tot i arribar a altes hores, ens organitzem bé per comprar una SIM, treure efectiu i aconseguir un taxi que ens porti a l’hotel, on hem dormit un parell d’hores a tot estirar. El taxista molt trempat. Tot i no haver visitat mai Espanya, parla castellà molt fluid. Ens explica que l’Albanès és prou estrany com perquè als nadius els hi costi ben poc aprendre idiomes i així, ell en parla 5, castellà, italià, alemany, albanès i algun altre que no recordo. Es diu Elton, i és ben xerraire. Ens explica coses que sap sobre Franco, ens explica coses del “seu” Tito, i li encurioseix la història dels catal...
Més informació

Tirana II

Imatge
Les ciutats no son el nostre fort, ho sabem, i també sabem que acabem fent una mica el zombie les últimes hores del viatge perquè ja hem fet/vist el què voliem, però llavors el vol torna a l’hora que torna… tot i així la visita a Tirana ha estat bé. El segon dia, també de sol radiant, sortim fins a conèixer un parc molt gran que hi ha aquí aprop, una mena de Central Park a l’albanesa. De camí, una altra mesquita nova Tot és nou. Bé, tot no, però si que sembla que Tirana és una ciutat nova, sense cap barri vell ni cap construcció conservada, ni res de res. De fet s’està destruint molt per construïr nous edificis enormes com aquest. Tot el centre, no centre i rodalies està en construcció, grans edifcis, blocs de pisos, centres comercials, els carrers tots estan d’obres, reasfaltant, refent voreres, pintant pasos de peatons… d’aquí poc temps aquesta ciutat tindrà un altre skyline, segur! Edificis vells vs edificis nous Hem vist circular força bicicletes, algunes amb “seient d’acompanyant”...
Més informació