La Korçë dels palauets

Aparcats just davant la porta del jardí de l’hotel, trobem aquesta bonica joia del què anirem descobrint és més o menys freqüent a Korçë.

Un preciós hotelet reformat fa tot just 4 mesos, amb aquests murals, dibuixats insitu (no son cap enganxina ni res de res, pintats i esquerdats aquí mateix per algun artista que s’ha d’haver inspirat en l’interès per les icones religioses que tenen en aquesta zona. Hi ha un museu expressament dedicat, que finalment hem decidit esquivar).

La primera parada, just davant l’hotel, la què és la catedral ortodoxa més gran d’Albània. Petitota tot i així, i molt moderna, i sincerament no massa atractiva, però es visita ràpidament i apa, a pasturar pels carrers. Desconec perquè aquests no utilitzen la creu de doble travesser, però no l’hem vist enlloc.

Em va cridar l’atenció la idea de l’antic mercat. Vaig pensar que seria un mercat de veritat, però és en canvi una atracció turística més a l’estil La Roca del Vallès però amb bars i restaurants i edificis reals i no de cartró pedra. Fora dels “punts calents”, alguns carrerons amb prou interès.

Una mesquita i un grapat de canalla jugant a futbol mentre els més grans prenen la fresca als bancs.



I ai quan cau el sol i la nit refresca… la gent com les cuques surten dels caus, i tot és ambient, xerrameca, gelats i cafès, i sopars, i música, i lluïr cotxes i lluïr “cuerpo serrano”. Un ambientàs espectacular al Bulevardi Republika! Està ple de locals i botigues, petits i grans palauets reconvertits en hotels i establiments de casa a l’oci i la gastronomia. De fet hem sopat en un d’ells, que hem descobert una mica tard que al capdamunt també tenia rooftop, però no hem deixat de visitar-lo.

Fem una caminada nocturna per copsar el volum de l’ambient i ens retirem al repòs i pau del magnífic hotelet acabat d’estrenar.

Al matí, m’atreveixo a demanar un esmorzar típic de la zona, el “tarhana”. Acaba apareixent una mena de sopes de tomàquet i pa, amb algun fons de llet o iogurt, i uns “toppings” de formatge salat. Prou bones! 

La casa ens obsequia després amb uns bunyols acabats de fer, amb melmelada de cirera i dauets de formatge. Mmmmmm



Ens han tractat esplèndidament bé. Tot s’ha de dir.

Amb tota aquesta energia sortim a fer el carreller però ara de dia. Aquests carrers empedrats amb casetes a mig arreglar em fa pensar en Antigua (Guatemala) però amb una gamma de colors menys llampants.

S’estila força la mobilitat amb bicicleta (ho entenc perfecte comptant amb el preu de la benzina), i qualsevol cosa s’hi pot carregar al damunt, una escala? Doncs una escala!

Aquí també deuen fer una mena de porta a porta.. tot i que no fa pinta que separin gran cosa.

I finalment hem trobat els fòssils!! Però fan de mal carregar a la motxilla..

Jo m’he enamorat de les senyores que van amb el paraigua estil japonès per protegir-se del sol

I ens hem enfilat a la torre “red” (a peu perquè ja preveiem que l’ascensor estaria espatllat…) a fer una ullada sobre la ciutat.

Encara abans de despedir-nos de Korçë, hem trobat el mercat de veritat. També molt animat, tot i que ja queia un sol de justícia. Poques fotos, perquè sovint incomoda fer-les sota l’atenta mirada del fotografiat. La parada d’olives m’ha fet pensar en el meu pare ;)

En aquest mur, explica que aquí hi havia una església que el comunisme va fer desaparèixer. Al davant a terra hi ha la silueta de la seva projecció. En el seu lloc una biblioteca. Segur molt més útil. 

I ens despedim de Korçë a mig matí després de prendre’ns un altre magnífic cafè italià!