Les aigües termals de Bënjë, a tocar de Permet

Sortim de Korçë per una carretera sorpenentment bona, però ai las! No està acabada, així que aviat ens desvien per la SH75 antiga, que és una carretera plena de corbes i forats.

S’hi troben (suposo que cada cop menys), estampes de transport poc convencionals a casa nostra en aquestes dates

Travessem per alguns grupets de casa més aviat deshabitades, algun agroturisme molt remot, i poca cosa més.

El tros asfaltat de la carretera a estones es fa estret com un tanga :)

L’estan arreglant. Tenen molta feina pobra gent. Molts construïnt els murets del voral pedra a pedra. Trencant les pedres insitu… amb aquesta solana.

I topem amb aquestes trempades cabretes, amb un tallat de pèl ben peculiar!

Seguim moltes valls, i trobant muntanyotes realment enormes. Som a tocar de la frontera amb Grècia. Ara, a l’altre costat del riu Vjosa ja seriem un altre cop a la UE.

Fem parada tècnica a Leskovik per fer una cocacola i recuperar energies. Una padrina molt trempada em ven un tros de formatge que elabora ella mateixa. Me’l pesa amb una balança de pesos de tota la vida. Gaudeixo el moment com si tornés a entrar a Cal Quim Serra (on suposo que ja no pesaven així quan jo era petita, però ben bé que em transporta lluny).

Enfilem camí cap a Permet. Ens instal·lem en una Guesthouse estupenda al bell mig de la plaça major! Un lloc molt net, em fa pensar amb l’olor de casa de la tieta Irene. Un lloc molt net, endreçat, i una senyora molt trempada que ens dona les 3 indicacions que necessitem: l’horari d’esmorzar, el WiFi, i on tenim l’habitació.

Ens posem el banyador i tornem lleugerament enrere fins a les aigües termals de Bënjë i ens endinsem al canó (canyó?) de Lengarica. Fa molta calor, i per tant hi ha força gent refescant-se per aquí, igual que nosaltres

L’aigua del riu és fresca, però llavors hi ha algunes surgències tèbies, que ja se senten d’un tros lluny per l’olor de sofre que fan. En aquestes, s’hi han amuntegat pedres a forma de banyera/piscina, de manera que fa petits espais on gaudir-les, amb més o menys companyia. Com que hem optat per tirar riu amunt, cada cop hem anat trobant menys gent, i finalment hi hem estat sols una estona.

Acabes no sentint l’olor, però les alguetes que es fan son tant fines que son llefiscoses, i van deixant residus a l’aigua, com si fos un tros de clara d’ou bullida, o un moc molt blanc. 



Ens en tornem cap a Permet, una dutxa per treure’ns l’olor fètida, i sortir a buscar un rooftop per sopar! Bingo! No son unes grans vistes, però ja ens va bé!

Acabem el vespre flipant un altre cop amb la GENTADA que surt al carrer al vespre. Grans, parelles, nens, joves, noietes, vídued, homenots. Absolutament tothom! Si ara fes un terratrèmol a Permet, potser no moriria ningú! Quina estampa tan meravellosa! Visca la vida al carrer!



Tot i la gentada, uns bons tancaments garanteixen la nit de descans (tampoc estan de festa, sinó que surten a pasturar, a fer-la petar, cafè, cervesa, gelat). Un bon esmorzar al matí i ens despedim de Permet i la seva roca gegant!