Les teulades de pedra de Gjrokastra
De Përmet a Gjrokastra (la “j” s’ha de llegir com una “i”) hem tardat poc més d’una hora. Interessant anar veient sobre el mapa com anem serpentejant serralades enormes més o menys paral·leles entre elles.
A mi les armes no m’interessen massa. Tampoc era una col·lecció molt esplèndida (la de canons si, la resta d’armes jo només hi veig un grapat d’escopetes velles), però les escultures comunistes sempre les trobem molt dures d’expressió. Cares molt quadrades (fins i tot els pits son cuadrats!), molt serioses!
Hem voltat una mica per fora. Fa un dia esplèndid, però el sol cau sense perdó.
He convençut l’August per compartir uns plats típics de la zona a l’hora de dinar, i em temo que no el tornaré a enredar en breu. Una mena de UFO’s fets d’arròs amb herbes una mica insipids, i unes mandonguilles amb una mena de sopa tampoc massa sabroses… Vaja, que l’August s’ha demanat un plat de carn, i jo he fet un gelat de postres! :)
La ciutat vella està enfilada a les faldes muntanyoses, i la part més nova es a baix, a la vall del Drin. Està clar que la part interessant serà l’antiga, on es conserven nombrosos edificis d’una arquitectura molt curiosa, amb les seves teulades de pedra (550kg/m2), i de perfil arrodonit.
Precioses eh?
Ens hem animat a suar la cansalada fins al castell, visitable, juntament amb el museu de Gjrokastra, el museu d’armes, i els racons del què queda (reconstruït la majoria) de l’antic castell, que data del 1400 i escaig.
Com tots aquests edificis, van trobant diferents utilitats segons l’època. En aquesta part, una presó utilitzada durant les guerres mundials
A mi les armes no m’interessen massa. Tampoc era una col·lecció molt esplèndida (la de canons si, la resta d’armes jo només hi veig un grapat d’escopetes velles), però les escultures comunistes sempre les trobem molt dures d’expressió. Cares molt quadrades (fins i tot els pits son cuadrats!), molt serioses!
Hem voltat una mica per fora. Fa un dia esplèndid, però el sol cau sense perdó.
He convençut l’August per compartir uns plats típics de la zona a l’hora de dinar, i em temo que no el tornaré a enredar en breu. Una mena de UFO’s fets d’arròs amb herbes una mica insipids, i unes mandonguilles amb una mena de sopa tampoc massa sabroses… Vaja, que l’August s’ha demanat un plat de carn, i jo he fet un gelat de postres! :)
A mitja tarda ens hem acostat al túnel de la guerra freda. Osti, aquí pla hi ha bona temperatura!!! Una mica d’humitat i tuf de resclosit, però ni gota de calor.
Molt tètric tot plegat…
No ha sigut fins que ja en sortiem que hem trobat el xicot que deu fer les visites guiades. Ens l’ha ofert, però ja no teniem ganes de seguir pasturant per aquest lloc tan esfereïdor.
D’aquí anem cap a una d’aquestes cases que jo trobo precioses, i que es poden visitar, la Skenduli House. Quan van arribar els otomans aquí, diu que van ser molt respectuosos amb els cristians, però clar, oferien millors tractes als musulmans, i per tant molts es van acabar convertint. Aquesta casa data del 1700 aproximadament, i vam tenir ocasió de conèixer a la novena generació, que ens va fer un tros de visita (ens fem afegir de fet a una visita que l’home feia de casa seva a un grup de francesos)
D’aquí anem cap a una d’aquestes cases que jo trobo precioses, i que es poden visitar, la Skenduli House. Quan van arribar els otomans aquí, diu que van ser molt respectuosos amb els cristians, però clar, oferien millors tractes als musulmans, i per tant molts es van acabar convertint. Aquesta casa data del 1700 aproximadament, i vam tenir ocasió de conèixer a la novena generació, que ens va fer un tros de visita (ens fem afegir de fet a una visita que l’home feia de casa seva a un grup de francesos)
La casa tenia un fotimé d’habitacions. Ens van dir que hi vivien unes 25 persones (pas pobres, com ja us imaginareu), amb 4 hammams, i una cisterna d’aigua que acumulava aigua durant l’hivern (més plujós), amb capacitat de 130m3 d’aigua!! PER FLIPAR!! Encara funciona!
Una lavabos una mica austers, però ei, per l`època tampoc em semblen tan terribles. He vist actualment coses que fan més engúnia.
La majoria de les sales tenen aquests altells de fusta, que imaginem que era on dormien. Sovint aquests altells estaven a sobre de les llars de foc. Aquesta tenia aquest pal de fusta i aquesta pedra de moldre a sota… que no vam pas saber quina mena d’utilitat devia tenir! (Es que vem passar una mica de la visita guiada, només ens vem afegir amb els gavatxos a la sala matrimonial, on no es podien fer fotos, i el propietari explicava com funcionava el cotarro a l’època)
Molt interessant la pica per rentar plats, ventilada i amb moltes vistes! :)
Fem una pasturada pel bazar, que és un compendi de botigues de souvenirs i baretos, tot més o menys igual d’una botiga a l’altre
La cervesa la fem amb vistes a aquests muntanyots enormes que dibuixen la vall del Drin. Fins per sobre dels 2000 metres!! També amenitzats per un fotimé de xoriguers que surten a jugar amb les brises de la tarda. Curiosament no hi ha cap parapent. És ben bé que cada boig amb el seu tema…
Sopem en una terrasseta fresca. Jo uns farcellets d’arròs amb fulla de parra i salsa de iogurt. L’August no vol invents, i va a tir fixe, carn amb patates es una aposta segura. Sopem econòmic: Un plat de patates fregides= 2,5€, un plat de porc a la brasa = 3,5€, els meus farcellets tradicionals =4,5€, mig litre de vi negre de la casa (ben bo per cert) = 4€, una copa del mateix vi = 2€, i un xupito de Raki (aiguardent albanès)= 1€. Total= 18,50€
Una lluna enorme ens fa la nit més clara. En un parell de carrers hi ha un munt de bars amb la música a tope. És estrany. No hi ha lloc per ballar, però la música està tan alta que la gent tampoc pot parlar. Llavors, la gent mira el mòbil. Aquí no hi ha locals. Son tots segur a la part baixa del poble, on viuen la majoria.
I aquí és on hem passat la nit. Un hotelet moníssim.
I ara, cap a la platja!
I ara, cap a la platja!
tenen cases molt boniques, si!
ResponElimina